sopar 100630

Conferència “ L’habitatge un dret bàsic desatès”

Amb Maria Luchetti de la PAH Baix Montseny i Josep Maria Gasol, COHABITAC.

7 de juny de 2018. Sala Bernat Martorell (Can Ramis) de Sant Celoni

Organitzat per grup RANDA Sant Celoni i el Cercle.

Aviso Legal – Condiciones Generales de Uso.

1. DATOS IDENTIFICATIVOS. En cumplimiento con el deber de información recogido en artículo 10 de la Ley 34/2002, de 11 de julio, de Servicios de la Sociedad de la Información y del Comercio Electrónico, a continuación se reflejan los siguientes datos: CERCLE ECONOMIC I SOCIAL BAIX MONTSENY con CIF G64751001, Registro Mercantil de Barcelona, Nº inscripción 36122, fecha resolución 01/02/2008, Sección 1ª, domiciliada en Av.Verge del Puig, 14, Sant Celoni-Barcelona. (En adelante LA ENTIDAD)

2. USUARIOS: El acceso y/o uso de los Sites de LA ENTIDAD atribuye la condición de USUARIO, que acepta, desde dicho acceso y/o uso, las Condiciones Generales de Uso aquí reflejadas. Las citadas condiciones serán de aplicación independientemente de las Condiciones Generales de Contratación que en su caso resulten de obligado cumplimiento.

3. USO DEL SITE: el sitio Web de LA ENTIDAD proporciona el acceso a multitud de informaciones, servicios, herramientas, programas o datos (en adelante, “los contenidos”) en Internet pertenecientes a LA ENTIDAD, y a los que el USUARIO puede tener acceso. El USUARIO asume la responsabilidad del uso del Site. Dicha responsabilidad se extiende al registro que fuese necesario para acceder a determinados servicios o contenidos. En dicho registro el USUARIO será responsable de aportar información veraz y lícita. Como consecuencia de este Registro, al USUARIO se le puede proporcionar una contraseña de la que será responsable, comprometiéndose a hacer un uso diligente y confidencial de la misma.

4. El USUARIO se compromete a hacer un uso adecuado de los contenidos y servicios (como por ejemplo servicios de chat, foros de discusión o grupos de noticias) que LA ENTIDAD ofrece a través de su Site y con carácter enunciativo pero no limitativo, a no emplearlos para (i) incurrir en actividades ilícitas, ilegales o contrarias a la buena fe y al orden público; (ii) difundir contenidos o propaganda de carácter racista, xenófobo, pornográfico-ilegal, de apología del terrorismo o atentatorio contra los derechos humanos; (iii) provocar daños en los sistemas físicos y lógicos de LA ENTIDAD, de sus proveedores o de terceras personas, introducir o difundir en la red virus informáticos o cualesquiera otros sistemas físicos o lógicos que sean susceptibles de provocar los daños anteriormente mencionados; (iv) intentar acceder y, en su caso, utilizar las cuentas de correo electrónico de otros usuarios y modificar o manipular sus mensajes. LA ENTIDAD se reserva el derecho de retirar todos aquellos comentarios y aportaciones que vulneren el respeto a la dignidad de la persona, que sean discriminatorios, xenófobos, racistas, pornográficos, que atenten contra la juventud o la infancia, el orden o la seguridad pública o que, a su juicio, no resultaran adecuados para su publicación. En cualquier caso, LA ENTIDAD no será responsable de las opiniones vertidas por los usuarios a través de los foros, chats, u otras herramientas.

5. PROTECCIÓN DE DATOS: LA ENTIDAD cumple con las directrices de la Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre de Protección de Datos de Carácter Personal, el Real Decreto 1720/2007 de 21 de diciembre por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo de la Ley Orgánica y demás normativa vigente en cada momento, y vela por garantizar un correcto uso y tratamiento de los datos personales del usuario. Para ello, junto a cada formulario de recabo de datos de carácter personal, en los servicios que el USUARIO pueda solicitar a LA ENTIDAD, hará saber al USUARIO de la existencia y aceptación de las condiciones particulares del tratamiento de sus datos en cada caso, informándole de la responsabilidad del fichero creado, la dirección del responsable, la posibilidad de ejercer sus derechos de acceso, rectificación, cancelación u oposición, la finalidad del tratamiento y las comunicaciones de datos a terceros en su caso. Asimismo, LA ENTIDAD informa que da cumplimiento a la Ley 34/2002 de 11 de julio, de Servicios de la Sociedad de la Información y el Comercio Electrónico y le solicitará su consentimiento al tratamiento de su correo electrónico con fines comerciales en cada momento.

6. EXCLUSIÓN DE GARANTÍAS Y RESPONSABILIDAD: LA ENTIDAD no se hace responsable, en ningún caso, de los daños y perjuicios de cualquier naturaleza que pudieran ocasionar, a título enunciativo: errores u omisiones en los contenidos, falta de disponibilidad del portal o la transmisión de virus o programas maliciosos o lesivos en los contenidos, a pesar de haber adoptado todas las medidas tecnológicas necesarias para evitarlo.

7. MODIFICACIONES: LA ENTIDAD se reserva el derecho de efectuar sin previo aviso las modificaciones que considere oportunas en su Site, pudiendo cambiar, suprimir o añadir tanto los contenidos y servicios que se presten a través de la misma como la forma en la que éstos aparezcan presentados o localizados en su Site.

8. EMPLEO DE COOKIES: LA ENTIDAD podrá utilizar cookies para personalizar y facilitar al máximo la navegación del USUARIO por su Site. Las cookies se asocian únicamente a un USUARIO anónimo y su ordenador y no proporcionan referencias que permitan deducir datos personales del USUARIO. El USUARIO podrá configurar su navegador para que notifique y rechace la instalación de las cookies enviadas por LA ENTIDAD, sin que ello perjudique la posibilidad del USUARIO de acceder a los Contenidos.

9. ENLACES: En el caso de que en el Site se dispusiesen enlaces o hipervínculos hacía otros sitios de Internet, LA ENTIDAD no ejercerá ningún tipo de control sobre dichos sitios y contenidos. En ningún caso asumirá responsabilidad alguna por los contenidos de algún enlace perteneciente a un sitio web ajeno, ni garantizará la disponibilidad técnica, calidad, fiabilidad, exactitud, amplitud, veracidad, validez y constitucionalidad de cualquier material o información contenida en ninguno de dichos hipervínculos u otros sitios de Internet. Igualmente la inclusión de estas conexiones externas no implicará ningún tipo de asociación, fusión o participación con las entidades conectadas.

10. DERECHO DE EXCLUSIÓN: LA ENTIDAD se reserva el derecho a denegar o retirar el acceso a su Site y/o los servicios ofrecidos sin necesidad de preaviso, a instancia propia o de un tercero, a aquellos usuarios que incumplan las presentes Condiciones Generales de Uso.

11. GENERALIDADES: LA ENTIDAD perseguirá el incumplimiento de las presentes condiciones así como cualquier utilización indebida de su Site ejerciendo todas las acciones civiles y penales que le puedan corresponder en derecho.

12. MODIFICACIÓN DE LAS PRESENTES CONDICIONES Y DURACIÓN: LA ENTIDAD podrá modificar en cualquier momento las condiciones aquí determinadas, siendo debidamente publicadas como aquí aparecen. La vigencia de las citadas condiciones irá en función de
su exposición y estarán vigentes hasta que sean modificadas por otras debidamente publicadas.

13. LEGISLACIÓN APLICABLE Y JURISDICCIÓN: La relación entre LA ENTIDAD y el USUARIO se regirá por la normativa española vigente y cualquier controversia se someterá a los Juzgados y tribunales de la ciudad de Barcelona.

Fira del Bosc 2017

La Fira del Bosc es va desenvolupar en tres espais:

Mostra de treballs al bosc
Exhibició d’oficis del bosc des de la modernitat i mostrant les tecnologies més noves del sector. Amb la presència de diverses empreses de la zona vinculades al sector forestal.

Productes del bosc
Fira amb fusta i suro, treballs realitzats amb flors, bolets, joguines de fusta i altres productes del bosc.

Jocs i tallers al bosc
Espai lúdic amb tirolines i ponts de mico, tallers i activitats per a infants i joves.

La fira va disposar també d’oferta gastronòmica amb diverses caravanes de menjar al parc de la Rectoria Vella. 

Programa de la Fira del Bosc

Passejades de la III Setmana del Bosc 2017

Concerts de la III Setmana del Bosc 2017

Concursos i exposicions Setmana del Bosc 2017

Jornades de la III Setmana de Bosc

XXXIX Marxa pel Montseny (16/10/2016)

Tradicional marxa amb marxeta i maasaiada. La sortida i arribada és al Pavelló Municipal d’Esports.

És una marxa de caràcter no competitiu i solidària que transcorre pels vessants del nostre massís amb tres modalitats per escollir:

Marxa – 22 Km i un desnivell aproximat de 700 m
Marxeta -14 Km i un desnivell aproximat de 300 m
Maasaiada – 46 km i un desnivell aproximat de 2.100 m

Exposició de Martí Boada: 40 anys de recerca a l’entorn del medi (16/10/16)

Visita comentada a l’exposició 40 anys de recerca a l’entorn del medi, del científic ambiental, geògraf i divulgador celoní Martí Boada.

L’exposició dóna a conèixer els principals esdeveniments vinculats amb el món de la recerca i la divulgació en el camp ambiental que han tingut lloc a escala local (Montseny-Montnegre), nacional (Catalunya) i global (món), al llarg de les darreres quatre dècades, i culmina amb una proposta oberta al futur: el Museu Europeu del Bosc.

Xerrada: Com han de ser els productes que consumim: ecològics, propers, responsables, conscients…? (15/10/2016)

A càrrec de Jordi Puig Roca, doctor en Ciències ambientals per la UAB, divulgador i investigador del món rural i horticultor de varietats locals, que se centrarà en l’agricultura del futur i amb Albert Vinyals i Ros, doctor en Psicologia del consum, creatiu publicitari i professor de creativitat i comportament del consumidor a ESCODI i la UAB, que se centrarà en el concepte de consumidor conscient.

Tot seguit, es fa un tast de mongetes de varietats hortícoles locals.

Passejada familiar pel Passeig del Pertegàs (12/10/2016)

El bosc de ribera, fonts, mines d’aigua i una col·lecció d’arbres molt especial són alguns dels tresors per descobrir al llarg d’aquesta passejada acompanyats per membres de l’Observatori de la Tordera.

Seminari tècnic: Els telèfons intel·ligents: una eina per a la propietat forestal (11/10/2016)

En els últims anys la tecnologia ha sofert un gran avenç, també en el sector forestal. D’aquesta manera, actualment és possible estar localitzat en tot moment tenint a l’abast mapes de diferents zones així com seguir els límits i els camins de les finques. En l’àmbit de la inventariació forestal també s’han realitzat avenços. Així doncs, actualment hi ha programes disponibles capaços de realitzar unes mesures prou precises de variables forestals de referència (alçades, àrees basals, etc).

En el present seminari, bàsicament pràctic, s’utilitzen dos dels programes, de la plataforma Android més exitosos en aquest sentit: OruxMaps i MOTI. El seminari es dirigeix tant a la propietat com als tècnics del sector forestal.

Exposició: L’art de carbonejar. Història i cultura dels nostres boscos (9/10/2016)

El fotògraf Joaquim Reberté mostra el procés de creació d’una carbonera a través de 24 imatges realitzades l’any 1992 durant la cuita que es va fer a Can Besa (Montseny).

Passejada pels boscos del Montnegre (9/10/2016)

Passejada per gaudir dels boscos de roure i alzina a l’entorn de can Cases i can Ginestar i conèixer el paper de la gestió forestal sostenible de la mà de Martí Rosell, tècnic de l’Associació de propietaris forestals del Montnegre i el Corredor.

Concert inaugural Sona a bosc i lliurament del premi Bosquerol de l’any (8/10/2016)

Guerau de Liost, Mossèn Pere Ribot, Marià Manent, Jacint Verdaguer o Perejaume, son alguns dels poetes que, amb la veu de dos actors i dos músics, ens varen endinsar en la inspiració que han provocat i provoquen els boscos del Montseny i Montnegre.

Maria Calvet: rapsoda.
Pep Masnou: rapsoda
Núria Alfaras: acordió i teclat.
JM Aparicio: direcció i saxo

Xavier Alfaras ha rebut el Premi Bosquerol de l’Any aquest dissabte 8 d’octubre en el marc de la II Setmana del Bosc per la seva trajectòria professional dedicada al món del bosc i per la seva presència durant vint anys com a president de l’Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor, d’on encara és membre de la junta directiva. El premi, consistent en un diploma i una pinya, li va lliurar el naturista Martí Boada, l’alcalde, Francesc Deulofeu, i el president del Cercle Econòmic i Social Baix Montseny, Joaquim Deulofeu, durant el concert “Sona a Bosc” als jardins de la Rectoria Vella.

Alfaras, molt agraït, va declarar que el món forestal encara té grans reptes per davant, ja que “la gent no és conscient que un bosc s’ha de cuidar”, i que és per això que hem d’aprendre a fer “una gestió del bosc sostenible”.

Jornada de camp: Tallades selectives en boscos irregulars d’alzina (8/10/2016)

La gestió aplicada als alzinars del Massís del Montnegre-Corredor s’ha caracteritzat tradicionalment per tallades selectives suaus i periòdiques aprofitant els bons creixements de l’alzina en moltes de les seves vessants. Els darrers anys, l’Associació ha desenvolupat uns models irregulars per alzinars adaptats a les característiques del Massís.

En aquesta jornada es pretén ensenyar el marcatge d’aquestes tallades irregulars plasmant els criteris quantitatius i qualitatius determinats pel model a la realitat. El curs està dirigit a tècnics del sector forestal, empreses de treballs forestals i propietaris forestals

Jornada tècnica: Silvopastoralisme: reptes, beneficis i conflictes (7/10/2016)

El silvopastoralisme s’ha posat de relleu els darrers anys especialment pel seu impacte positiu en termes de prevenció d’incendis. A més, proporciona avantatges tant per la propietat forestal (control del sotabosc) com pel pastor (ús de terrenys forestals per a la pastura). Tot i així, problemàtiques com: la dificultat d’aplicació en certes masses forestals, la compatibilització entre els interessos del pastor i propietari o bé la difícil posada en pràctica, n’obstaculitza el seu desenvolupament.

En aquesta jornada es pretén posar algunes d’aquestes problemàtiques sobre la taula i obrir un debat per acostar punts de vista. La jornada està destinada a pastors, propietaris i gestors forestals interessats en aquesta activitat.

Excursions i passejades de la Setmana del Bosc 2015

Durant la primera edició de la setmana es van fer excursions i passejades pels nostres boscos i fins i tot sortides fora del Baix Montseny com la de Pedró de Tubau al Ripollès.

Mostra de treballs de bosc (3/10/2015)

El dissabte, 3 d’octubre, es va celebrar la Mostra de treballs de bosc en motiu de la Setmana Bosc i Societat, amb la participació de 10 empreses i entitats forestals dedicades a la neteja de boscos, a la venda de maquinària o a l’obtenció de biomassa. Es van fer demostracions de maquinària moderna, així com una exhibició d’actuacions tradicionals com són la construcció d’una barraca de carboner o d’una carbonera.

Davant de la importància de mantenir els nostres boscos en bon estat, es va fer una demostració d’estassa, aclarida i desembosc amb desbrossadores, motosseres i una gran estelladora que trinxava el brancatge sobrant convertint-lo en pols.

Un dels objectius de la Mostra era el de dotar d’importància la feina de bosc. Martí Boada expressa que “hi ha una concepció que el bosc no es pot tocar i això no té sentit”. De la mateixa manera, un dels participants, Toni Cassi, manifestava que “cal fer un aprofitament dels boscos per tal que no envelleixin, un bosc cuidat afavoreix a tothom”.

El bosc torna a ocupar força gent, concretament al Baix Montseny una desena d’empreses dediquen la seva activitat al bosc ja sigui a través de l’explotació forestal, la neteja de boscos o a la biomassa. L’objectiu de tot plegat és “dignificar” la feina de bosc, “ja que a vegades sembla que si un cosa no la diu la ciència no existeix o no es té en compte”, diu el naturalista, i un dels impulsors, Martí Boada. “Les persones que treballaven al bosc abans eren mal vistes, però amb la modernitat volem buscar als nous camperols”, afegeix.

Les empreses participants van ser les següents:

Agrícola Tordera
Agustí Nogueras
Planas Excavacions
Rosell Forest-Agrico Mataró SL FOAGMA
Forestal Catalana
Forestals Cassi S.A
Lluís Fugarolas Boix
Ordenació Forestal
Riudecòs Llenya i productes forestals
Salvador Gispert
Transgruas

L’activitat es va celebrar al camp de baix de can Febrer. Al costat de les instal·lacions del butà, carretera de Campins. Crta. BV-5114 Km 2,2. Coordenades: 41.702859, 2.473280

Jornada tècnica: Els boscos. On som i cap on anem (1/10/2015)

El dijous 1 d’octubre va tenir lloc a la sala Bernat Martorell la jornada tècnica Els boscos. On som i cap on anem, en la que 13 especialistes del món forestal i acadèmic van presentar-nos el futur dels nostres boscos des de vessants i punts de vista diversos com el de la gestió forestal, l’economia, l’ecologia, la innovació, la tecnologia o els riscos dels incendis, entre d’altres. Una cinquantena de persones involucrades en el camp de la recerca i la gestió forestal van participar a la jornada.

Programa de la Jornada

Un dels aspectes destacats no només durant aquesta jornada, sinó també durant la Setmana, va ser el de la gestió dels boscos del nostre entorn. Com diu Martí Boada, “Catalunya és un país de boscos sense saber-ho”. En aquest sentit, part del debat s’ha centrat en la cura que s’hauria de tenir de les àrees forestals, tenint en compte aspectes laborals i econòmics –el 77% dels boscos catalans són de propietat privada- o bé, per la prevenció d’incendis forestals. A la jornada tècnica aquest tema va ser recurrent.  Per exemple, Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, exposava el poc al·licient que té un propietari forestal per explotar, i mantenir net, els seus boscos. Això és degut a la poca viabilitat econòmica i per això convidava a les institucions a apostar per la indústria forestal.

De la mateixa manera, Marc Castellnou, cap del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, expressava de la necessitat d’incorporar la gestió forestal com a prevenció d’incendis forestals per tal d’evitar-los.

La jornada es va estructurar en dos blocs temàtics pensats per obrir punts de reflexió i debat de present i futur dels boscos. El primer bloc, que es durà a terme durant el matí, és el de Ciència i gestió dels boscos, amb la participació d’experts en matèria de coneixement científic i tecnològic i professionals de la gestió i els treballs forestals. El segon bloc, Ciència i societat, dedicat a la comunicació i a la divulgació del bosc i el seu paper en la societat del segle XXI.

Aquí podeu veure algunes de les presentacions que es van fer:

Enrique Doblas, Ecologia i boscos mediterranis
Joan Botey, Evolució histórica de la percepció social del bosc
Joan Rovira, La propietat i la sostenibilitat forestal
Jordi Bartolomé. Pasturar als boscos?
Juan Luis Abian, Planificació forestal sostenible i certificació
Marti Boada, Boscos SXXI: on som, cap on anem?
Martí Rosell, Planificació conjunta, nous reptes i oportunitats
Montse Guitart, Museu Europeu del bosc
Roser Maneja, Bioeconomia i comunicació forestal
Teresa Romanillos, Bosc i salut

Xerrades i tallers de la Setmana del Bosc 2015

Durant la Setmana s’han fet diverses xerrades i tallers de diversa tipologia. Des d’una visió del bosc a través de la perspectiva del fotògraf Àlex Alonso, fins a un xerrada sobre el futur dels nostres boscos a càrrec de Martí Boada.

Exposicions de la Setmana del Bosc 2015

Les exposicions van ser una part molt rellevant durant la Setmana. Les exhibicions dutes a terme van combinar la divulgació científica i l’art.

El comerços es vesteixen de bosc: Una vuitantena d’establiments han exposat la col·lecció ‘Forest Art: Desemboscant’ de Martí Boada i la col·lecció de mostres d’arbres del Montseny i el Montnegre.

Pinyes del món: A la capella de Santa Tecla del carrer Major de dalt, s’hi va exposar una mostra de ‘Pinyes del món’, una exposició que recullia més de 80 exemplars diferents de pinyes d’espècies d’arreu del planeta, de les més singulars i grans.

Concerts de la Setmana del Bosc 2015

Un dels puntals de la Setmana Bosc i Societat han estat els concerts i espectacles musicals i poètics amb el bosc com a referència. El concert inaugural va acollir a més de 300 persones als jardins de la Rectoria Vella, un espectacle anomenat Sona a bosc, interpretat exclusivament per instruments de fusta. Un nombre similar de persones va ser testimoni de l’energia de l’Orquestra del bosc, en l’espectacle de clausura de la setmana. Els altres tres espectacles,Monts de llegenda, Flama de bruc o Mots de Monts, van congregar a un bon grapat de persones que van gaudir de les llegendes i els poemes sorgits del nostre entorn.

Sortida lúdica amb visita guiada als jardins del Roquer d’Arbúcies (21/09/17)

La visita, molt interessant,  va ser conduïda per Joan Garolera, que amb orgull i saviesa ens va dedicar el seu matí del diumenge.

Els jardins de prestigi internacional de la mansió el Roquer d’Arbúcies contenen singular plantes i arbres insignes com la magnòlia considerada la més gran d’Europa i un cedre únic al món pel color de les seves pinyes.

La finca te un jardí amb arbres dels cinc continents, alguns dels quals son centenaris, exemplars únics al món. La col·lecció d’arbres i plantes està formada per més de dues centes espècies, que ocupen una extensió de dues hectàrees. 

Un cop acabada la visita varem celebrar un dinar a la masia de Breda de la familia Pujol-Mas, que ens varen oferir un deliciós xai de la seva granja.

Sortida lúdica al Museu Cusí de Farmàcia (02.07.16)

La visita al MUSEU CUSÍ DE FARMÀCIA ha estat conduïda pel nostre company del Cercle, Martí Pujol i Forn, Conservador del Museu Cusí des de 2005. Martí Pujol es acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya-RAFC. (2010)

Joaquim Cusí és considerat el primer farmacèutic especialitzat en la preparació de medicament oftalmològics. Va ser el fundador d’una empresa familiar de productes farmacèutics que es va crear el 1902 a Figueres i secundat per Rafael i Carles Cusí, es varen traslladar al Masnou l’any 1925, amb el nom de Laboratorios del Norte de España (actualment, Alcon-Cusí). També a ell es deu la creació del Museu de Farmàcia que es pot visitar als laboratoris masnovis i que es un dels museus de farmàcia més importants d’Europa. El Museu Cusi de Farmàcia fou cedit per la família Cusí a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya que, amb el suport de l’empresa actual, vetlla pel  seu manteniment i difusió.Joaquim Cusí,  a més va ser un patriota català compromès i que treballà pel seu país en moments històrics molt complicats tant a Figueres on va ser regidor republicà durant 6 anys com al Masnou on va ser alcalde els anys 1930-1931 i on va proclamar la República el dia 14 d’abril de 1931. Durant la guerra civil espanyola va marxar exiliat i no va tornar fins al cap de 7 anys.

La visita s’ha desenvolupat en un ambient relaxat i tranquil gràcies a l’enorme disponibilitat,   entusiasme i interès d’en Martí Pujol. A l’auditori dels Laboratoris Alcon Cusí ens ha passat una pel•lícula  sobre els inicis de Laboratorios Norte de Espanya i ha fet una xerrada sobre la figura de Joaquim Cusí, amb la visualització d’un vídeo sobre la seva vida.

Al Museu Cusí de Farmàcia hem pogut visitar les 16 Vitrines de l’Auditori amb col•leccions de pots de ceràmica de diferents orígens, peces de vidre i morters de pedra, marbre, fusta, ferro, llautó i bronze, amb una antiguitat que ve des de el segle XVI , la magnífica Biblioteca de llibres antics amb més de 6000 llibres de farmàcia i medecina, la farmàcia de la abadia benedictina d’estil barroc , segle XVIII, procedent del Monestir de Santa Maria la Real de Nàjera-La Rioja, la col•lecció de recipients ceràmics relacionats amb la farmàcia i la medecina procedents de diferents zones d’Espanya dels segles XVIII i XIX. Aquesta farmàcia antiga es una de les més importants d’Europa en el seu estil.
En acabar la visita ens hem traslladat al port del Masnou on hem pogut degustar els plats típics de la costa del Maresme.

Sortida lúdica al Tagamanent (12.07.15)

El diumenge, 12 de Juliol, un grup de 18 membres i amics del Cercle Econòmic i Social  Baix Montseny vam desplaçar-nos al Pla de la Calma per gaudir d’una jornada complerta a base de natura, gastronomia i cultura. Jornada inoblidable.

De Sant Celoni a Coll Formic i d’allà fins al centre del Pla de la Calma, al peu del Tagamanent.  Caminada matinera i menys dura del que semblava fins al turó amb una bona ullada a la capella restaurada i indagacions sobre la localització de la cova de la Mare de Deu que va ocupar una bona estona als més agosarats. Tornada a la Masia Restaurant Bellver reposant de la pujada i baixada i esperant l’hora de dinar. Un menú molt complert i variat, amb productes de qualitat molt ben elaborats. Els postres, molt casolans i excepcionals.  L’ambient a taula molt distès i agradable, com és natural en tota trobada d’amics.  A dos quarts de cinc en punt, visita al Museu ca l’Agustí, una antiga casa senyorial de pagès amb més de mil anys d’antiguitat però ambientada a l’any 1803, amb tot el mobiliari, estris de treball, de cuina, instal•lacions per rentar, capella a l’habitació principal, gran saló menjador i galeria a l’exterior. Tot molt ben explicat pel responsable del conjunt.

Si el poeta ens transmet el missatge de llar i de pàtria mitjançant els mots, és a través de les imatges d’aquestes tres belles ametistes aplegades al bell mig del Pla de la Calma que ens vam apropar al coneixement dels nostres avantpassats, no tant llunyans. Com treballaven, cuinaven, com vivien i es relacionaven.  Persones arrelades a un paisatge extraordinari fet d’espais i de silenci amb el Tagament presidint la contrada.

Per la majoria de nosaltres va ser tot un descobriment. I tindrem un record molt marcat d’aquesta jornada, juntament amb els petits fets accessoris que comporta qualsevol excursió: la polseguera de l’anada, la petita delicatessen de la cervesa abans de dinar després de baixar del Tagamanent i la punxada al neumàtic dels nostres amics de Breda que va comportar una frenètica activitat col•lectiva. I com a rerefons, la gran munió de vehicles a Coll Formic amb motiu del clàssic Aplec de Matagalls.

<narració de Pere Tarridas>

Jornada: Divulgació, Ciència i Món Forestal (01.06.13)

Més d’un centenar de persones han assistit a la jornada sobre “Divulgació, ciència i món forestal”  que s’ha celebrat a Sant Celoni l’1 de juny de 2013, amb la finalitat de posar en valor els usos i la gestió del bosc i apropar les diferents percepcions mitjançant la posada en comú i convidar a la reflexió comptant amb una àmplia resposta dels diversos agents que intervenen en el món forestal a Catalunya.

L’educació forestal, la gestió dels boscos, l’activitat econòmica, la interacció entre l’home i la natura, la sostenibilitat, la biomassa i el futur museu del bosc de Catalunya han estat qüestions que s’han tractat en el decurs de la jornada.

Aquesta jornada ha estat adreçada al professionals dels camps de la recerca, la gestió forestal i  coneixement dels boscos, així com als interessats en la divulgació i comunicació ambiental i al sector econòmic i empresarial de la comarca.

S’ha comptat amb l’organització conjunta de l‘Ajuntament de Sant Celoni,  el Cercle Econòmic i Social del Baix Montseny, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i el Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)

ponència Antoni Trasobares

ponència Gloria Dominguez

ponència Marti Boada

article nació digital

Sortida lúdica a Breda (07.10.12)

El diumenge 7 d’octubre els membres del Cercle Econòmic i Social Baix Montseny van visitar el Monestir de Sant Salvador de Breda, acompanyats de Lola Vilà, guia local, qui els va oferir una visita guiada pels diferents espais del centre històric de la vila.

Cal destacar, en primer lloc, la visita a l’església gòtica de Santa Maria de Breda, que data dels segles XIV-XVI  també anomenada  “la Catedral de la Selva”. Es va accedir al campanar romànic del segle XI, que és el monument més antic de la població i gaudir d’una vista panoràmica de Breda. Des de dalt del campanar en Josep M. Panareda feu una breu explicació geogràfica de Breda. 

Desprès es visità l’ala nord de l’antic claustre romànic, i posteriorment el pati de l’Abadia, un recinte medieval del segle XV que es troba en perfecte estat de conservació gràcies a una restauració feta als anys 80. 
Seguidament es visità el Centre Cultural “Els Forns”, un espai on la terrissa i els forns moruns són els protagonistes, atesa la llarga tradició terrissaire de la vila que data del segle XV. 

Més tard es feu un record a Mn. Pere Ribot, sacerdot i poeta del Montseny, davant del bust situat al davant de l’església. L’historiador local Andreu Pujol, que n’ha escrit una biografia, en feu una explicació.
Per acabar es visità el Museu Aragay on el Dr. Xavier Castanyer, que acaba de realitzar una tesi doctoral sobre aquest ceramista, va oferir una xerrada magistral sobre la seva vida i obra.

La diada s’acabà amb un dinar a casa d’en Jordi Pujol Alemany.

Sortida lúdica al Montnegre (24.09.11)

Sortida lúdica dels membres del Cercle amb familiars i amics convidats, a la Vall d’Olzinelles, Sant  Martí de Montnegre, i Vall de Fuirosos, resseguint el terme municipal de Sant Celoni que s’estén en gran part pel Parc de Montnegre-Corredor, continuant així l’excursió que varem iniciar en l’anterior sortida, el juliol de 2009. Guiatge: Martí Boada.

Jornada “Futur desenvolupament del Baix Montseny” (20.11.10)

La jornada organitzada pel Cercle Econòmic i Social Baix Montseny, va comptar amb la participació de 130 assistents, persones d’àmbits molt diversos, com Administracions locals de Sant Celoni i pobles veïns, 32 associacions, 28 empreses, mestres i representants d’escoles i instituts, i moltes altres persones a títol individual.

La jornada es va dividir en 3 blocs temàtics, Geografia, Medi Ambient, i Economia i Turisme, amb 3 ponents, dels que se’n destaca el seu gran coneixement en la temàtica: Josep M. Panareda, Jorge Wagensberg i Montse Tarridas, que varen obrir punts de reflexió i debat envers la comarca del Baix Montseny.

Cal mencionar que aquesta jornada va ser possible gracies al patrocini privat de Renolit, Caixa Penedès, Consultoria Santa Fe, Givaudan Ibèrica, Fundació La Caixa, i Associació Empresaris Turístics Montseny.

link Videos de la jornada
 

ponència Josep M. Panareda

ponència Montse Tarridas

resum de les ponències

Sortida lúdica a la Vall d’Olzinelles (11/07/09)

Sortida lúdica del membres del Cercle amb familiars i/o amics convidats, a la Vall d’Olzinelles. 

Guiatge: Martí Boada.

Conferència: “L’Antàrtida, Turisme i Biodiversitat” (12/06/09)

A càrrec de Martí Boada i Juncà, Investigador del Programa Antàrtic Espanyol 2008-2009 i membre del Cercle Econòmic i Social Baix Montseny.

Museu Europeu del Bosc (MeDB)

Catalunya compta amb una riquesa forestal més que notable tant pel que refereix a superfície com pel que fa a diversitat d’hàbitats i espècies que hi son representades. Els boscos representen una font de riquesa remarcable proveint-nos d’energia, aigua, aliments i molts altres bens i serveis. Els espais forestals tenen, a més, una estreta relació amb qüestions de gran significança en el segle XXI com són el canvi climàtic o l’ús i obtenció dels recursos hídrics o energètics. Així doncs, la seva gestió i aprofitament pot contribuir a donar resposta a l’actual context de crisi ambiental, avançant cap a un model de desenvolupament més sostenible i generador de noves oportunitats.

El Baix Montseny ha estat un territori tradicionalment molt vinculat al sector forestal degut a la proximitat al Montseny i al Montnegre, dues muntanyes amb una elevada capacitat de producció primària. El bosc, els oficis derivats a la transformació dels productes forestals, i més recentment, els usos terciaris d’aquests espais estretament relacionats amb la seva bellesa paisatgística, han condicionat històricament el model social i econòmic del Baix Montseny.

En aquest context es planteja a Sant Celoni la creació del Museu Europeu del Bosc (MEdB). Un centre de referència europea en la divulgació del coneixement integral dels sistemes forestals i les seves funcions des de la perspectiva del segle XXI. El MEdB està concebut com una institució avançada per fomentar el coneixement i la participació en la comprensió dels processos essencials dels boscos i als seus valors associats vinculats als serveis ambientals. Enfocament que ha de facilitar la transició cap a una bioeconomia sostenible a nivell europeu.

Aquesta és una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Sant Celoni i l’institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i ha de comptar, inequívocament, amb les institucions i líders que treballen el sector forestal des de la ciència, la tecnologia, la gestió i la comunicació. Institucions i entitats en aquesta matèria a escala europea, d’estat i de Catalunya.

Presentació del Museu Europeu del Bosc

Llibre El parc natural del Montseny, de Martí Boada i Teresa Romanillos (01/11/14)

El parc natural del Montseny, textos i fotografies de Martí Boada i Teresa Romanillos, amb el patrocini entre d’altres, del Cercle econòmic i social Baix Montseny. Editat per VIENA, Barcelona, 2014. Textos en català, castellà i anglès.

El Montseny és un exemple de paisatge en què el combinat de natura i presència humana ha generat un espai sòcio-natural dels més rellevants i singulars del país. El llibre repassa els diversos ecosistemes que s’hi poden trobar i les activitats humanes que hi tenen lloc, i explica com qualsevol canvi en aquesta interacció, encara que pugui semblar insignificant, amb el transcurs del temps desencadena canvis rellevants.

Notes dels autors:

Com deia Jordi Baiget, poeta i amic: “Montseny, Montsenyal, sigues senyal de cultura i respecte”.

… el paisatge no és estàtic; es modela amb la mà i la mirada dels humans que en gaudim i que hi vivim …

Partint sempre d’una base rigorosa i amb un treball de camp de més de tres anys, ens mou la voluntat de regalar, des d’una mirada científica i alhora artística, un desevall d’imatges que mostrin aquest Montseny, ric i divers com pocs. Colors, formes, monuments naturals, arquitectura popular… tot plegat una torrentera de sensacions i un esperit conmogut davant de tanta bellesa. Una bellesa inefable, inabastable, manifestació de la magnificència i l’esplendor de la natura.

L’objectiu d’aquest treball, modest i convençut, ha estat oferir la nostra mirada en format llibre, per compartir-la. Aquesta bellesa d’uns instants, d’uns indrets, d’unes formes d’expressió d’una natura tan generosa que, tal com deia Goethe, “en regala en escreix el que nosaltres, els humans, li arrabasem de males maneres”. en el cas del nostre estimat massís, sembla que hem estat a temps de salvaguardar-ne les formes més rotundes de qualitat paisatgística… les respectarem?

2n. Networking Associació d’Emprenedors Baix Montseny (08/11/12)

En aquest 2n. Networking celebrat a Santa Maria de Palautordera el 8 de novembre, Joaquim Deulofeu i Jorge Colás, ambdós socis de SOCIETAT D’EMPRENEDORIA BAIX MONTSENY, S.L.-SEMPRE BAIX MONTSENY han pronunciat la conferencia:

“Capital Risc i Bussines Angels una alternativa financera pels emprenedors”.

Creació de la Societat d’Emprenedoria Baix Montseny, S.L. – SEMPRE Baix Montseny (31/05/12)

Des del Cercle Econòmic i Social Baix Montseny s’ha encetat una nova iniciativa que respón a la nostra sensibilitat envers l’actual situació econòmica i que s’ha presentat el dia 20 de gener al Restaurant Els Avets de Sant Celoni.

La iniciativa tracta de la creació d’una empresa per part del Cercle que té com a objectiu principal donar suport a noves iniciatives empresarials, partint de projectes viables i previ estudi del seu pla de negoci, presentats per emprenedors del Baix Montseny, on la Societat d’emprenedoria Baix Montseny, S.L. – SEMPRE BAIX MONTSENY, hi aportarà una part inicial de capital i se’ls ajudarà en els seus inicis.

Aquesta empresa promoguda pel Cercle, parteix d’un capital social format per participacions iguals de tots aquells membres del Cercle que hi han tingut interès, més una participació també igual, per part del Cercle.

Presentació de SEMPRE

A la fotografia 10 socis del Cercle, dels 15 que han optat per formar part de la societat.

1a. edició Premis Sant Celoni Emprenedoria i Empresa (09/02/12)

El Cercle Econòmic i Social Baix Montseny, conjuntament amb Emprenedors Baix Montseny, Pimec, Ubic Sant Celoni i l’ajuntament de Sant Celoni, atorguen el 1r. PREMI SANT CELONI D’EMPRENEDORIA I EMPRESA.

L’acte de lliurament va tenir lloc dijous 9 de febrer de 2012 a les 19 h. a la Sala Bernat Martorell de Can Ramis (Plaça de la Vila, 25 de Sant Celoni).

Els premis atorgats han estat:

Millor projecte jove: ECOIMAGINE
de 14 alumnes de PQPI-PTT

Millor pla d’empresa: EL TALLERET TEXTIL: Teixit a la carta
de Maria Fonseca i Mar Joaquin

Millor empresa de nova creació: PASSEJADES AMB HISTORIA
de Josep Maria Pascual

Per més informació: 
http://www.santceloni.cat/document.php?id=8890

Programa Museogràfic preliminar del Museu del Bosc (05/04/11)

El passat 5 d’abril, el president del Cercle va ser convidat a assistir a la presentació del programa museogràfic preliminar del futur museu, que es va celebrar a la Rectoria Vella de Sant Celoni. El programa museogràfic és el document que estableix el plantejament conceptual del museu, els continguts a transmetre i les solucions museogràfiques que s’utilitzaran per ilustrar-los.

Durant la sessió es va presentar el document, elaborat pels equips del museòleg Jorge Wagensberg i del Dr. Martí Boada, i seguidament es va obrir un torn de paraules amb l’objectiu de recollir les aportacions, suggeriments i percepcions dels assistents.

Forum Baix Montseny – I Jornada d’Empreneduria i Empresa (01/04/11)

L’Ajuntament de Sant Celoni i quatre entitats empresarials van formalitzar la constitució del Fórum Baix Montseny.

L’Ajuntament de Sant Celoni i les associacions empresarials del Baix Montseny cooperen en projectes de promoció econòmica (31/01/11)

El Cercle Econòmic i Social Baix Montseny participa en aquest projecte.

Amb l’objectiu de coordinar i compartir els projectes municipals de promoció econòmica, l’Ajuntament de Sant Celoni s’ha reunit amb els representants de les associacions empresarials amb presència al Baix Montseny. La trobada, presidida per l’alcalde Francesc Deulofeu i per la regidora Laura Costa, va comptar amb la participació de Pimec Vallès Oriental, el Cercle Econòmic i Social del Baix Montseny, l’Associació d’Emprenedors del Baix Montseny, les empreses químiques de Sant Celoni i la UBIC.

Formació Professional, reunió amb l’Ajuntament (12/06/08)

Assistim a la reunió de FP a la Rectoria Vella, amb l’equip tècnic de l’Ajuntament de Sant Celoni.

Formació Professional, reunió a la Rectoria Vella (04/06/08)

Assistim a la reunió de FP, convocada a la Rectoria Vella:

Aprovació de l’esborrany de l’acta de la reunió del 8 de maig als Serveis Territorials.

Acordar la metodologia i el pla de treball per promoure la formació professional, continuada i ocupacional a Sant Celoni.

Reunió amb el Serveis Territorials d’Educació (08/05/08)

Ens reuneim amb Serveis Territorials al Maresme-Vallès Oriental / Depart. d’Educació, amb l’objectiu de parlar sobre la Formació Professional Sant Celoni i començar a treballar en un projecte de futur en la zona.

La Formació Professional (07/03/08)

Ens reunim a l’IES Baix Montseny amb els directius de l’Institut (Director, Secretari i Coordinador FP) per enfocar el tema de la Formació Professional.

Es constata la necessitat de coordinar amb els diferents sectors implicats (Ajuntament, Associacions Empresaris, Institut, Cercle) un pla d’acció per poder actuar en una mateixa direcció en les converses amb les diferents administracions (Departament d’educació, Departament de Treball, …) Com objectius es defineixen; a curt termini, aconseguir cicles formatius de grau superior dels ja existents, obtenir informació de les necessitats formatives de l’àrea de Baix Montseny.

Acta de la reunió

MANIFEST DEL CERCLE ECONÒMIC I SOCIAL BAIX MONTSENY – 20 setembre 2017

Estem al costat de tots aquells que defensen la llibertat i la democràcia.

Creiem fermament que estem en uns moments en què hem d’empènyer i comprometre’ns, i més com a societat civil que som. Ara han atacat varis principis bàsics de la nostra llibertat, la llibertat d’expressió, la de reunió, i han atacat els nostres representants mes propers, els alcaldes.

Enfront aquesta democràcia tutelada i una monarquia unitària imposada, ja no tenim por, perquè hem estat criats amb resiliència, i ja per fi ens ho creiem i podem arribar a assolir la victòria, que no és ni més ni menys que una Catalunya lliure de decidir el seu futur.

Ara ja no és qüestió d’independència si, o independència no, és qüestió de dignitat, de justícia, de trencar amb l’estatus quo, d’acabar amb la oligarquia, amb la prepotència, es tracta de fer valdre l’autentica democràcia i no la tutelada amb una constitució
obsoleta, que una gran majoria dels que avui son vius, no varen votar, i sobretot, es tracta de guanyar la llibertat.

HOSPITAL DE SANT CELONI

El Centre Econòmic i Social del Baix Montseny, va celebrar fa uns dies una sessió de treball amb el Sr. Rafael Gotsens, director gerent de l’Hospital de Sant Celoni, amb l’ànim de conèixer amb profunditat la problemàtica de la sanitat a la nostra comarca així com també les perspectives que se’ns obren de cara a un futur immediat.

Seria aquí molt llarg i feixuc pel lector citar totes les interessants dades estadístiques que van sortir en el transcurs de la trobada, tant les pròpies de l’Hospital de Sant Celoni com les comparatives amb altres establiments sanitaris del nostre país, pel que ens limitarem a citar únicament aquelles que puguin ser útils per la claredat de la nostra exposició i reflexió. Quina és la situació sanitària del nostre entorn més proper en aquest moment?

L’Hospital de Sant Celoni, conjuntament amb el de Granollers i el de Mollet, conformen l’oferta hospitalària, en el seu sentit més ampli, del Vallès Oriental. La propietat dels mateixos correspon a Fundacions que ofereixen serveis sanitaris, amb capacitat de decisió i organització i que tenen com a client principal i quasi exclusiu el Servei Català de la Salut que és l’organisme encarregat de les prestacions sanitàries públiques als ciutadans de Catalunya. En el cas de Sant Celoni, un altre client és la Germandat de Sant Joan Baptista, entitat fundada l’any 1833 com a entitat de previsió social i que continua gaudint d’una vitalitat envejable. Diguem de passada que Sant Celoni té una llarga tradició hospitalera i ja l’any 1170 existia al nostre poble un establiment regit pels hospitalers de Sant Joan, successors dels templers.

La Fundació de l’Hospital de Sant Celoni està regit per un Patronat compost per 11 patrons , 5 elegits pel Rector, 5 per l’Alcalde i el Jutge de Pau com a membre nat. El Director-Gerent és actualment el Sr. Rafael Gotsens que és al mateix temps Director General de la Germandat de Sant Joan Baptista. L’actual edifici de consulta mèdica i d’assistència hospitalària i quirúrgica data dels anys 1960 i disposa de 88 llits mentre que la residència Verge del Puig ubicada a l’antic edifici del carrer Major en té 40. Un total de 278 persones hi presten servei, en contracte fix el 82% o no fix el 18% i en aquests moments el Servei Català de la Salut té disposat que 12 municipis del Baix Montseny amb un total aproximat de 50.000 persones hi rebin assistència sanitària. Però com va fer notar molt bé un dels membres del Cercle, per la seva proximitat al concorregut Montseny i les nombroses urbanitzacions de segona residència que ens envolten, la fredor d’aquests números no reflecteixen la realitat de les necessitats dels caps de setmana i en molts moments les urgències queden col·lapsades. Cal remarcar, per acabar, que dintre de l’avaluació que s’ha fet recentment a tot l’estat espanyol sobre l’excel·lència hospitalària, valorant tota una sèrie de paràmetres, el nostre hospital ha quedat en segon lloc d’entre vint-i-vuit, en la categoria d’hospitals petits (nivell 1)

En aquests moments l’Hospital està al seu punt de saturació i no té possibilitats d’ampliació. A això cal afegir-hi que per qüestions de proximitat, el Servei Català de la Salut que té organitzada l’assistència a nivell comarcal (Vallès Oriental en el nostre cas), ha determinat fer una excepció i derivar com a primera opció a l’Hospital de Sant Celoni alguns municipis de l’Àrea Bàsica de Salut de Breda-Hostalric (Riells-Viabrea, Breda, Hostalric, Massanes i Sant Feliu de Buixalleu) que són de la província de Girona i la comarca de La Selva i que en aquests moments es veuen obligats a desplaçar-se fins a la ciutat de Girona per moltes especialitats. A partir d’aquí hem de començar a parlar del Nou Hospital.

Quin hauria de ser el seu perfil? En aquests moments s’està treballant en la definició del Pla Director que ha de determinar les intencions de futur així com definir les capacitats i recursos necessaris, per passar en una segona etapa al Pla Funcional i acabar en el Projecte Executiu. Aquest és el protocol exigit per tenir garanties d’una feina ben feta i cal preveure un termini de cinc anys des de l’ inici del Pla Director fins que l’Hospital estigui en condicions de donar serveis. Això si no sorgeixen retards o imponderables i un dels punts més importants és determinar dintre del Pla Director quina ha de ser la ubicació de les instal·lacions. En aquests moments es treballa amb l’ hipòtesi que l’hospital haurà de donar servei a unes 85.000 persones l’any 2.015, tenint en compte les noves poblacions adherides i el creixement vegetatiu, i es precisa un terreny aproximat de 15.000 metres quadrats. Es preveu un cost total de 30 milions d’euros. Aquestes dades són fruit de l’experiència amb altres centres. Per exemple, el nou Hospital de Mollet té una superfície de 22.223 metres quadrats per una població de 150.000 persones i ha tingut un cost total de 40 milions d’euros.

Cal agrair al Sr. Gotsens la seva exposició, molt detallada, professional i alhora, amena i entenedora. Es va suscitar un debat extraordinàriament obert i participatiu fruit del qual n’hem extret unes conclusions interessants de les quals al menys dues voldríem fer arribar a la població del Baix Montseny.

En primer lloc és molt important definir on s’ha de construir el nou hospital i creiem que aquesta decisió correspon a l ‘Ajuntament de Sant Celoni. Enrere han quedat les discussions sobre l’Are i seria bo que les ferides que hagin quedat obertes no interfereixin per res en la presa d’una decisió que hauria de ser eminentment tècnica. Ens hi juguem massa. S’han de ponderar moltes qüestions com la salubritat, l’aïllament, el cost, l’accessibilitat, la proximitat i l’aparcament. Volem fer una crida seriosa a les forces polítiques que en aquests moments integren el poder municipal perquè en un assumpte com aquest contemplin les opinions donades pels tècnics sense prejudicis i amb sentit de responsabilitat.

I un altre punt sobre el que volem incidir és el referent a la titularitat del nou Hospital. Com hem dit al començament, la titularitat de l’actual és d’una Fundació 100% local. Tot i que en aquests moments és impossible tenir una sanitat acceptable sense la col·laboració del Servei Català de la Salut que coordina tota la sanitat pública, seria bo que es pogués mantenir l’ status actual. No es tracta d’una qüestió de romanticisme sinó de poder decidir a nivell de poble i de comarca sobre inversions que poden ser vitals per a nosaltres però que difícilment es podrien obtenir si la seva concessió depèn d’organismes centralitzats i allunyats, amb problemes urgents sobre la taula i sovint condicionats no per la Conselleria de Salut sinó per la d’Hisenda. Serveixi com a exemple el nou TAC valorat en més d’un milió d’euros, donat per la Fundació Celex, que està al nostre servei des de quasi fa un any i del qual només n’hi ha dos en tot Catalunya. Aquest tipus de donacions tan específiques només es poden assolir a base d’una acció molt personalitzada i localista. La Fundació no disposa de mitjans econòmics per fer front a una inversió de 30 milions d’euros, però seria desitjable trobar una fórmula que permetés alhora un servei sanitari eficient mantenint la capacitat local de decisió sobre temes que ens puguin interessar.

Cercle Econòmic i Social Baix Montseny
Sant Celoni, 11 de maig de 2009

UNA BONA NOTICIA
Pere Tarridas, Febrer 08, publicat a l’Actualitat del Baix Montseny
 

S’ha constituït recentment el Centre Econòmic i Social del Baix Montseny i, tot i que ja se’n va fer ressò “L’Actualitat” en l’editorial del passat dia 1 de febrer, m’agradaria incidir-hi en la columna d’avui.

Durant el segle XX l’economia local va estar liderada en diferents etapes per l’explotació forestal, el tèxtil i la indústria química. Aquesta darrera va tenir un fort desenvolupament a partir dels inicis de la dècada del mil nou cents seixanta amb l’arribada de Manhusa i Givaudan que, juntament amb les ja existents Derivados Forestales i Productos Intermedios i d’altres que s’han incorporat més tard, han conformat la segona concentració química més important de Catalunya. Aquest model va comportar en el seu inici una gran oferta de feina que va generar una forta immigració procedent d’Andalusia i Extremadura, llocs de treball més qualificats i més ben remunerats, major deterioració del medi ambient i que les decisions empresarials importants es prenguessin fora de l’àmbit local, a diferència dels models forestal i tèxtil amb un component accionarial més familiar i proper Darrerament, però, la importància de la indústria química a casa nostra com a generadora directa de llocs de treball ha anat minvant amb l’aparició de conceptes planetaris nous d’organització industrial com han estat la deslocalització, l’especialització i la subcontractació.

Agafem com a paradigma Manhusa, empresa que va iniciar la seva activitat l’any 1960 fabricant productes per marroquineria, tapisseria, decoració, impermeables, hules per a taula, calçat, agricultura, automòbils, mobles i construcció. El seu mercat era únicament l’espanyol i la plantilla cobria totes les necessitats de l’empresa, fins i tot els serveis accessoris. A mitjans dels anys 1.970 hi havia 750 persones treballant-hi; d’elles, més de 100 només a l’àrea de manteniment (mecànics, electricistes, paletes i fusters).

Enguany, Manhusa s’ha transformat en Renolit, elabora material plàstic únicament per als sectors del moble i estanquitat, i el 70% de la producció s’exporta. Té externalitzades les feines de manteniment, logística, vigilància, transport, menjador i neteja, i aquest any 2008 la plantilla és només de 245 persones.

És tant sols un exemple, com podríem citar-ne d’altres. El cas és que en aquest començament del segle XXl continua la tendència a l’aprimament de les empreses industrials i l’aparició de petits empresaris autònoms. Per altra banda, difícilment una nova indústria amb gran demanda de personal, com la Manhusa dels anys 1.960, vindrà a instal·lar-se al Baix Montseny. Busquen regions de má d’obra barata com la Xina, l’India, el Marroc o l’Est europeu. La davallada lenta però constant de treballadors a la indústria química ha estat mitigada darrerament per la demanda del sector de la construcció, però això s’acabarà i cal buscar nous models de desenvolupament econòmic.

Sortosament, vivim en una zona geogràfica privilegiada. No puc deixar de citar aquí l’Atlas General de Catalunya editat l’any 1990 per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona on es feia un estudi sobre la capacitat d’atracció econòmica dels municipis de Catalunya estudiant una sèrie de variables que ara no venen al cas i que arribava a la conclusió que els principals centres atractors del nostre país eren 28. D’aquests 28, 26 eren capitals de comarques, dient-me oficials, i només 2 municipis no capitals de comarca (Moià i Sant Celoni) tenien aquest concepte de centralitat de primera línia. Dit d’una altra manera: 15 capitals de comarca no tenen la capacitat d’atracció econòmica que té Sant Celoni.

Això, com tot, té avantatges i inconvenients. Per la favorable situació geogràfica del nostre municipi estem en condicions d’elegir diferents models de desenvolupament econòmic similars als que en el seu moment van representar l’explotació de boscos, el tèxtil i enguany, encara, el químic. És possible promocionar simultàniament diferents projectes importants per configurar un nou Sant Celoni generador de riquesa i de feina, però poden sorgir incompatibilitats que malmetin esforços molt ben intencionats. La promoció d’un turisme de qualitat, per exemple, és incompatible amb una indústria química contaminant o, fins i tot, sense moure’ns del turisme, no és el mateix el model Benidorm que el model Toscana. Si es volen promoure iniciatives serioses a mig termini s’han de contemplar dins d’un context global pensant en les infraestructures i els serveis específics que es precisen i quina formació professional, en el seu sentit més ampli, cal donar al jovent de casa nostra que en el futur aspiri a ocupar els llocs de treball que les noves activitats demandin. Permeteu-me una petita anècdota personal: durant els anys 1.970 vaig treballar en una industria metal·lúrgica del ripollès amb maquinària convencional i personal molt qualificat. A començaments dels 1.980 van aparèixer les màquines de control numèric, però el Centre de Formació Professional de Ripoll va continuar formant excel·lents torners i fresadors que al acabar els estudis no van trobar feina perquè la metal·lurgia començava a necessitar persones amb coneixements d’informàtica.

I per això crec que l’aparició d’una entitat com el Centre Econòmic i Social del Baix Montseny com a cercle de debat i reflexió amb voluntat de fer propostes i de dinamitzar iniciatives cal acollir-la com una bona noticia per al futur de la nostra comarca. Els qui durant un any i mig heu tingut la paciència de llegir aquesta columna mensual sabeu que no acostumo a gastar massa sabó, però ara no seria just si no digués que estic convençut que faran una bona feina si troben el suport adient per part de les institucions públiques. Són empresaris, directius, assessors o científics que han demostrat la seva vàlua en diferents camps professionals i, a més, coneixen bé la nostra comarca, amb la qual estan vinculats per llaços familiars i afectius.

Endavant i bona sort.

Sopar-tertúlia amb Salvador Riera (15/06/17)

Ponent:  Salvador Riera i Ibern

Ponència:  Flaires, Olors i Aromes del bosc

Salvador Riera és químic aromista, amb 50 anys d’experiència en el disseny, creació, contratipació i fabricació d’aromes en empreses de primera linia nacionals i internacionals. Coneix bé la naturalesa de les aromes i la seva composició. Les diferents presentacions i les seves aplicacions en els diversos sectors de l’alimentació industrial, la farmàcia, els pinsos, etc.., la legislació que s’hi aplica, l’ús dels addititus alimentaris i la seva importància socioeconòmica.

Sopar-tertúlia amb Toni Cañabate (28/02/17)

Ponent:  Antonio Cañabate

Ponència: “Impacte social de la digitalització a principis del s.XXI”

Antonio Cañabate es doctor Enginyer Industrial i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Aquesta conferencia fa un breu recorregut a través de l’actualitat i tendències del fenòmen de la digitalització, identificant les tecnologies en que es fonamenta, no des d’un punt de vista tecnològic, sinó amb l’ànim de reflexionar sobre les seves conseqüències per la societat de principis del s.XXI, tant econòmiques, laborals, personals, i en última instancia transcendentals.

Sopar-tertúlia amb Salvador Alemany (02/06/16)

Ponent:  Sr. Salvador Alemany Mas

Ponència:   “Fer empresa o només fer negoci”

Salvador Alemany, economista, és president d’Abertis Infraestructuras, S.A. des de juny de 2009. Anteriorment ha estat Conseller Delegat de la Societat des de la creació del Grup resultat de la fusió d’Acesa i Aurea (2003). És president de Saba Infraestructuras, S.A. des de desembre de 2011.
Dins la seva activitat social es vicepresident del Patronat de la Fundació Privada Institut de Neurorehabilitació Guttmann. Ha estat president de Creu Roja a Barcelona i vicepresident de Creu Roja a Catalunya i Membre del “Comité Nacional de Cruz Roja Española”.
Dins la seva activitat esportiva fou president de la Secció de Bàsquet i Vicepresident del F.C. Barcelona en el període 1986-2003. Fundador de l’Euroleague de bàsquet.

El Sr. Salvador Alemany ha compartit amb el Cercle un debat molt interessant aportant la seva visió sobre els actuals reptes empresarials i la creixent importància de l’esperit emprenedor i de sentit social.
Ha fet referència explícita en la importància de fomentar la dimensió de les pimes.

Contingut de la ponència

Sopar-tertúlia amb Pere-A. Fábregas (03/03/16)

Ponent: Pere-A. Fábregas Vidal

Ponència: Un instrument únic: Les fundacions.

Pere-A. Fábregas es licenciat en Ciències Empresarials i Màster per ESADE, i PDG per IESE. Actualment Presideix la Coordinadora Catalana de Fundacions, es Vicepresident de la Fundació BCN Formació Professional, President d’Honor d’ESADE Alumni i membre de la Comissió Directiva de l’Associació del Museu de la Ciència, de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial del Catalunya.

Contingut de la ponència

Sopar-tertulia amb Montse Guitart i Martí Boada (26/11/15)

Ponent: Montse Guitart Mas

Ponència: 

-Avaluació de la I Setmana Bosc i Societat 2015, per Martí Boada i Joaquim Deulofeu.
-Presentació del vídeo promocional de la II Setmana Bosc i Societat 2016.
-Presentació del projecte Museu Europeu del Bosc, situació actual, per Montse Guitart Mas.

Montse Guitart Mas, és amb Ambientòloga i màster en estudis ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del Grup de recerca Conservació, Biodiversitat i Canvi Global de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), dirigit pel Dr. Martí Boada. Actualment treballa com a tècnica a l’Ajuntament de Sant Celoni coordinant el projecte de creació del Museu Europeu del Bosc.

Contingut de la ponència

Sopar-tertulia amb Ramon Tremosa (07/04/15)

Ponent: Ramón Tremosa.

Ponència: EUROPA, CRISIS I OPORTUNITATS.

Ramon Tremosa i Balcells (Barcelona, 1965) és doctor en economia i professor universitari. El maig de 2014 va ser reelegit com a diputat al Parlament Europeu i és membre dels Comitès Econòmics i de Comerç Internacional. A més, és membre de les delegacions dels Estats Units i d’Israel. Del 2009 al 2014 va ser membre de les comissions d’Economia i de Transport del Parlament Europeu. Va ser ponent de la nova supervisió financera europea (2010), de l’informe del Banc Central Europeu (2011) i de l’informe sobre Competència (2012), alhora que participà en els debats sobre el corredor mediterrani, la directiva “European Single Railway Area” i la reforma de la PAC. De 1992 a 2009 va ser professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona. Ha escrit llibres i articles acadèmics sobre política monetària, economia regional i federalisme fiscal, entre els quals destaquen “Catalunya, país emergent” (2008), “Catalunya serà logística o no serà” (2007) i “L’espoli fiscal” (2004). Al 2010 va publicar “Catalonia, An Emerging Economy”.

Sopar-tertulia amb Inazio Martínez de Arano (12/03/15)

Passats uns anys des del  plantejament inicial del Museu Europeu del Bosc, ara sorgeix la necessitat d’incorporar en aquest projecte una connexió amb la socioeconomia del futur, és a dir, la bioeconomia.
To això s’escau i cobra sentit  pel Cercle per poder reflexionar tots plegats sobre quin pot ser aquest nou model de Museu Europeu del Bosc, des de la veu i l’experiència dels ponents convidats que ens han acompanyat amb la ponència:

Museu Europeu del Bosc: la perspectiva des de la bioeconomia
Sr. Inazio Martínez de Arano, director d’EFIMed (European Forest Institute, oficina regional de la Mediterrània)
Dr. Martí Boada, responsable del projecte Museu Europeu del Bosc. ICTA-UAB.
Dra. Roser Maneja, investigadora de l’ICTA i membre del grup de recerca que dirigeix el Dr. Boada.

Inazio Martínez de Arano, Director d’EFIMED (European Forest Institute, oficina regional de la Mediterrània) des del juny de 2013. Anteriorment va ser President Executiu de la Unió de Silvicultors del Sud d’Europa (USSE), on va participar en l’anàlisi de l’evolució de les polítiques relacionades amb els boscos a nivell europeu i mundial, i en l’avaluació dels efectes potencials de les polítiques i regulacions sobre els boscos i el sector forestal mediterranis i de l’Atlàntic Sud. 
Va ser el coordinador de la unitat d’investigació forestal i investigador a l’Institut Basc d’Investigació Agrícola (NEIKER), així com professor universitari a la Universitat de Concepción, Xile. 
Com a President de l’Institut Europeu de Boscos Cultivats (IEFC), va participar en la creació de l’Oficina Regional de l’Atlàntic Europeu, EFIATLANTIC.

Martí Boada i Juncà:  Geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Professor titular i investigador del Departament de Geografia de la UAB i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals  (ICTA) 
Membre del Comitè Espanyol del PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient),
Membre de la Comissió de Comunicació i Educació de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura)
i membre del Fòrum Global 500 de les Nacions Unides, institució que l’any 1995 li va concedir el Premi Global  i que va rebre de mans de Nelson Mandela a Pretòria, Sudàfrica.
Ara mateix és el responsable del projecte Museu Europeu del Bosc.

Roser Maneja Zaragoza
Doctora en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment investigadora postdoctoral a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), principalment fent recerca en els camps de l’educació ambiental, la comunicació i la divulgació científica i en el monitoratge d’indicadors socioecològics. Forma part del grup de recerca que dirigeix el Dr. Martí Boada sobre Conservació, Biodiversitat i Canvi Global a l’ICTA i del grup de recerca consolidat en Geografia Aplicada del Departament de Geografia de la UAB. 
Professora del màster internacional en Estudis Interdisciplinaris en Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social que ofereix l’ICTA-UAB, assignatures de Canvi Global i d’Anàlisi i Gestió d’Espais Naturals Protegits.
Ha realitzat nombroses ponències de divulgació científica i posseeix publicacions a nivell internacional i nacional.

Contingut de la ponència

Sopar-tertulia amb Pepa Ninou (18/11/14)

Ponent:  Pepa Ninou

Ponència:  Creant una nova Realitat. Tendències per al Canvi.

Pepa Ninou, és llicenciada en Filologia Catalana i en l’actualitat és cap del Programa de Civisme i Valors de la Direcció General d’Acció Civica del Dept. de Benestar Social i Familia  i  directora del Pla Nacional de Valors de Catalunya.

En aquesta ponència s’ha pretès donar una visió de primera ma sobre la tasca que s’està duent a terme sobre el Pla Nacional de Valors de Catalunya.
El Pla nacional de valors és un projecte que pretèn recuperar valors en la societat catalana.
El Pla és transversal, hi treballen totes conselleries de la Generalitat i s’està el·laborant amb la col·laboració d’un comitè d’experts. S’han constituït 22 grups de treball formats per 500 experts i expertes de reconegut prestigi del món universitari, acadèmic i social, amb l’objectiu de debatre quins valors s’han de potenciar en els àmbits de l’educació, la universitat, l’esport, la cultura, la comunicació, les xarxes socials, la salut, economía, comerç, medi ambient, ciència, política, justícia, seguretat i diàleg social, entre d’altres.
Els principals objectius del Pla nacional de valors són els de difondre aquests valors universals, potenciar “una societat més democràtica i més humanitzada” i “impulsar una nova cultura cívica que faci de Catalunya una societat referent en qualitat humana”.

Sopar-tertulia amb Toni Comin (12/06/14)

Ponent:  Toni Comín

Ponència: Les lliçons de la crisi: de la reconstrucció del projecte progressista al federalisme europeu.

Toni Comín és llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor de Ciències Socials a ESADE.
Es membre de la Fundació Alfonso Comín, qui va ser el seu pare, i del Centre d’Estudis Cristianisme i Justicia.
És autor de diversos llibres i exdiputat del Parlament de Catalunya pel grup PSC-CpC.

Sopar-tertúlia amb Manel Reyes (21/03/14)

Ponent: Manel Reyes

Psicòleg expert en coaching executiu, revela en el seu més recent llibre que en les empreses de tot el món es comet, amb freqüència, “enverinaments dels ambients de treball que corroeixen l’esperit d’una companyia, generant pèrdues”. Manel que viatja pel mon impartint tallers i conferencies, està convençut que les empreses tenen ànima i que quan la perden tot comença a anar malament. En l’actualitat és soci-director de MRC Internacional Training. .

Ponència: Els 7 pecats de l’empresa. Quan l’empresa perd l’ànima.

Sopar-tertúlia amb Marc Boada (12/12/13)

Ponent: Marc Boada

Expert en ciència experimental, escriptor i divulgador científic, ha participat en diverses reunions i congressos centrats en l’energia i els reptes que el futur ens planteja. Debatrem fins a quin punt el ciutadà te part de la solució a les seves mans o les repercussions que això pot tenir en el futur.

Ponència: Energia, canvi climàtic i autoproducció. Resptes energètics pel segle XXI

“Quan aquesta involució econòmica encara no ha acabat i els pronòstics vaticinen una lenta recuperació,albirem a l’horitzó una nova situació de crisi. No sabem exactament quan pot esclatar, no som capaços de preveure la profunditat dels seus efectes, però sabem segur que passarà”
“Existeix un consens generalitzat entre la comunitat científica: en un planeta de recursos finits, el creixement no pot ser infinit. Això es ben cert si pensem en els recursos energètics, el petroli, gas carbó, i fins i tot l’urani tenen data de caducitat”
Esgotats aquests recursos quines seran les opcions?
Què podem fer cadascun de nosaltres?
Podrem mantenir el nostre benestar?

Sopar-tertulia amb Carme Forcadell (17/10/13)

Ponent: Carme Forcadell Lluís, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.

Ponencia: Procés català cap a la indepèndencia.

Carme Forcadell, nascuda a Xerta, és llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana.
L’ha acompanyat a l’acte, el Sr. Joaquim Dorca, membre de la sectorial d’empresaris per la independència.

Sopar-tertulia amb Marc Eguiguren (20/03/13)

Ponent:   Marc Eguiguren

Economista i Doctor  en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Soci del Grup Empresarial Inmark S.A., grup internacional de consultoria i serveis professionals. 
Membre del Consell d’Administració  de Triodos Bank NV, banc  líder europeu en banca ètica  i mediambiental, i professor del Departament d’Organització d’Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya. 
Autor del llibre  “Empresa 3.0”  relacionat amb el contingut de la conferencia.

Ponència: La ética como fuente de rentabilidad y de supervivencia empresarial.

Adoptar criterios éticos en la gestión empresarial no solo es una  necesidad moral sino que también es una elección inteligente desde el punto de vista estrictamente financiero. 
La empresa que cuida su reputación y utiliza criterios éticos de gobierno puede obtener rentabilidades muy superiores a la de sus congéneres y suele verse beneficiada por la actitud del cliente quien tiende a recomendar más a ese tipo de compañías. 
Pero no solo por ello suele conseguir mejores rentabilidades en el medio plazo, la Empresa 3.0 o empresa con valores es un tipo de empresa peculiar que presenta diez características que no solo la convierten en un ejemplo a seguir sino que también incrementan de forma sustancial su resiliencia y su resistencia a cualquier tipo de avatar. 
Es por ello que las empresas con valores crean una serie de anticuerpos contra los motivos fundamentales que suelen provocar la muerte de cualquier compañía: los siete pecados capitales de la empresa.

Sopar-tertúlia amb Lluis Cuatrecasas (29/11/12)

Ponent:  Lluís Cuatrecasas
Ponència:  Lean Management

Lluís Cuatrecasas és doctor Enginyer Industrial, Catedràtic d’Organització d’empreses a la Universitat Politècnica de Catalunya i President de l’ Institut Lean Management d’Espanya.
Director i professor de programes de formació industrial d’alt nivell i assessor d’empreses, molt especialment pel que concerneix al Lean Management.
És autor de més d’una dotzena de llibres i manuals, així com d’articles en espanyol i anglès en prestigioses revistes de tot el món, en l’àmbit de la gestió dels processos industrials i de serveis, qualitat, logística, manteniment, etc.
Imparteix conferències en molt diversos fòrums de diversos països, relacionats amb els temes de la seva especialitat i el Lean Management en particular.

Contingut de la ponència

http://www.lluiscuatrecasas.com

Sopar-tertulia amb Francesc Granell (20/06/2012)

El passat dia 20 de juny, el Cercle va comptar amb la presencia del prestigios catedràtic Francesc Granell amb la seva ponència: “Perspectives de l’euro i decisions empresarials”.

Francesc Granell es Catedràtic d’Universitat (Organització Econòmica Internacional).
Doctor en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials i Llicenciat en Dret. 
Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres des de 1995.
Director General Honorari de la Comissió Europea.
Ha realitzat estudis d’integració Europea en l’Institut Universitari de Ginebra i estudis de Relacions Internacionals a la Harvard-Tufts Fletcher School of Law and Diplomacy.
Ha treballat amb la Cambra de Comerç de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Comissió Europea i actualment amb la Universitat de Barcelona. 
Es autor d’una quinzena de llibres sobre Comerç Internacional, desenvolupament econòmic, integració europea i inversions internacionals i és actiu col•laborador en premsa i revistes especialitzades.

Contingut de la ponència

Sopar-tertúlia amb Joan Martínez Alier (30/03/2012)

Ponent:  Joan Martinez Alier.
Ponència: “Economia ecològica – La crisi de la vivenda i la construcció a Espanya”.

Joan Martínez Alier es catedrátic del departament  d’Economía i Historia Econòmica a  la Universitat Autònoma de Barcelona  i  es sots-director de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals  de la Universitat Autònoma de Barcelona.
És autor entre molts altres llibres, de L’ecologia i l’economia, llibre que s’ha convertit en una història clàssica de la crítica ecològica a la ciència econòmica. 
Ha estat investigador del St.Antony’s College d’Oxford i professor visitant a la FLACSO d’Ecuador.
Es membre fundador de la Sociedad Internacional de Economía Ecológica y de la Asociación Europea de Economía Ambiental, i va ser  membre del comité científic de la Agència Europea de Medi Ambient.
Actualment a més d’investigar i enseñar, dirigeix la revista Ecología Política i actualment està reconegut com l’ impulsor més important de l’ecologisme polític a nivell mundial.

Sopar-tertúlia amb Esteve Trunas (16/02/07)

Ponent: Esteve Trunas i Masuet
Ponència: “Les infraestructures”

Esteve Trunas és Cap de la Secció de Planificació i Estudis Tècnics de l’Institut Català del Sòl.

1er. Sopar-tertúlia del Cercle Econòmic i Social Baix Montseny a l’Hotel Cal Batlle (30/11/06)

Es reuneixen per primer cop, Joaquim Deulofeu, Miquel Amat, Carme Camps, Martí Boada, Esteve Trunas, Albert Angel i Josep Rodriguez.

Sopar-tertulia amb el Cercle Català de Negocis (09/11/11)

Ponents: Jordi Millà  i Joan Canadell, ambdós membres de la Junta del Cercle Català de Negocis.
Ponència: “Raons econòmiques per l’Estat propi”.

En la primera part es denuncia l’espoli fiscal que està patint el nostre país i les limitacions que això comporta per al nostre desenvolupament social i empresarial.  En la segona part es presenten els avantatges de tenir un Estat propi i com creu el CCN que s’ha de fer per a arribar-hi.

Contingut de la ponència

Sopar-tertúlia amb Gabriel Borràs (09/06/11)

Ponència: “Pla  de gestió de l’aigua de Catalunya”.

Ponent: Gabriel Borràs.

Gabriel Borràs Calvo és  llicenciat en biologia.
En l’actualitat és el responsable de l’Agència Catalana de l’Aigua a l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Sopar-tertúlia 14/04/11

Sopar-tertúlia al Restaurant Can Fabes, dirigit a empresaris del Cercle i altres empreses convidades.

Ponència 1:
Visió pràctica de la liquiditat i solvència de l’empresa.
Perspectives de futur en el sistema financer.
El control del sistema i les fusions de caixes.
Ponent: Jordi Martí Pidelaserra
Doctor i Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona.
Membre de l’Associació Espanyola de Professors Universitaris de Comptabilitat.
Professor Titular del departament de Comptabilitat de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

Ponència 2:
Cas pràctic: Banca Mare Nostrum
Ponent: Benito Reales
Director Territorial de Caixa Penedès, adjunt a la direcció general de Caixa Penedès

Sopar-tertúlia amb Sergio Escoté (17/03/11)

Ponència: “Internet 2.0 i el futur que ens espera”
Ponent: Sergio Escoté. Director de Noticias.com, CEO del Grupo Intercom i propietari de Optima Network,S.

Sopar-tertúlia amb Jose Cabré (30/06/10)

Ponent: Jose Cabré
Ponència: Situació i perspectives de l’economia espanyola i anàlisi de les mesures econòmiques preses pel Govern Espanyol.

Jose Cabré, és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, Doctor en Organització i Administració d’Empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Sopar-tertúlia amb Jorge Wagensberg (16/04/10)

Ponència: “El Museu del Bosc de Catalunya. Projecció de futur”. 
Ponent:  Jorge Wagensberg, Director Científic de la Fundació “la Caixa”.
Presentació de l’acte: Dr. Martí Boada, Responsable del Projecte Museu del Bosc de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB)

Sopar-tertúlia amb Jaume Agustí (16/11/09)

Ponència: Educació per la llibertat.
Ponent: Jaume Agustí, Investigador científic de l’Institut d’Investigació d’Intel·ligència Artificial – Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Sopar-tertúlia amb Rafael Gotsens (22/04/09)

Ponent: Rafael Gotsens, Gerent de la Fundació Hospital de Sant Celoni.
Ponència: “Hospital de Sant Celoni. Present i futur”.

Contingut de la ponència

Sopar-tertúlia amb Miquel Roa (19/01/09)

Ponència: “L’ ARE de Sant Celoni”.
Ponent: Miquel Roa, Arquitecte de l’equip redactor del projecte ARE de Sant Celoni.

Sopar-tertúlia amb Carme Miralles (15/10/08)

Ponència:“Mobilitat i infraestructures”.
Ponent: Dra. Carme Miralles Guasch, Professora de Geografia, Investigadora del Grup d’Estudis de Mobilitat, Transports i Territori (GEMOTT), Membre del Consell Català de la Mobilitat.

També assisteix com a convidat: Sr. Marià Perapoch, Regidor de l’àrea d’Entorn, Desenvolupament i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sant Celoni.

Sopar-tertúlia amb Josep M. Panareda (11/06/08)

Ponència: “Panoràmica del Baix Montseny – Historia i geografia”
Ponent: Dr. Josep Ma. Panareda, Catedràtic de Geografia Física. Departament de Geografia. Universitat de Barcelona i Membre Numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Sopar-tertúlia a l´Hotel Cal Batlle de Sant Celoni (28/03/08)

Tractem els següents temes:
Situació del Projecte Formació Professional IES Baix Montseny.
Estat de la situació del Projecte del Museu i Centre de Recerca Forestal a Sant Celoni.
Pla d´actuació 2008.
Pressupost Cercle 2008.

Sopar-tertúlia amb Jordi Bartrolí (24/01/08)

Ponent: Dr. Jordi Bartrolí.
Ponència: “ESTUDI: Desenvolupament sostenible dels boscos mediterranis. Centre del Sector Forestal a St. Celoni”

Jordi Bartrolí és catedràtic de Química, Degà de la Facultat de Ciències de la UAB. Membre de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)

Sopar-tertúlia amb Glòria Deulofeu (23/11/07)

Ponent: Glòria Deulofeu i Monrabà.
Ponència: “ La Formació Professional”

Glòria Deulofeu és Directora de Competències i Treball de la Fundació BCN-Formació Professional.

Sopar-tertúlia a l’Hotel Cal Batlle de Sant Celoni (26/05/07)

Es reuneixen el membres del Cercle per anar definint les inquietuds i la orientació del Cercle, i de la seva constitució com Associació sense ànim de lucre.